martes, 24 de abril de 2007

Chimpanzees Are Actually Three Distinct Groups, Gene Study Shows


Science Daily The largest study to date of genetic variation among chimpanzees has found that the traditional, geography-based sorting of chimps into three populations--western, central and eastern--is underpinned by significant genetic differences, two to three times greater than the variation between the most different human populations.

In the April 2007 issue of the journal PLOS Genetics, researchers from the University of Chicago, Harvard, the Broad Institute and Arizona State show that there has been very little detectable admixture between the different populations and that chimps from the central and eastern populations are more closely related to each other than they are to the western "subspecies."

They also devised a simplified set of about 30 DNA markers that zookeepers or primatologists could use to determine the origins of a chimpanzee with uncertain heritage.

"Finding such a marked difference between the three groups has important implications for conservation," said Molly Przeworski, PhD, assistant professor of human genetics at the University of Chicago and a senior author of the study. "It means we have to protect three separate habitats, all threatened, instead of just one."

To unravel the evolutionary history to chimpanzees, the research team collected DNA from 78 common chimpanzees and six bonobos, a separate species of chimpanzee, and examined 310 DNA markers from each.

They found four "discontinuous populations," three of common chimps plus the bonobos. Hybrids, those with at least five percent of their DNA from more than one common chimpanzee population were rare, with most of the hybrid chimps born in captivity.

"We saw little evidence of migration between groups in the wild," said Celine Becquet, first author of the paper and a graduate student in Przeworski's laboratory. "Part of that could stem from the gaps in our samples, but we think most of this separation is genuine, a long-term consequence of geographic isolation."

The original boundaries between groups may have been the emergence and growth of rivers, such as the Congo River, which is thought to be about 1.5 million years old. "Chimps don't swim," Becquet said. "For them, water provides a very effective border." The ongoing loss of habitat has increased the physical separation between the three groups.

The extent of accumulated genetic difference enabled the researchers to speculate about when the different populations separated. They estimate that bonobos, which live south of the Congo River, split off from the ancestors of modern chimpanzees about 800,000 years ago. Western chimps appear to have separated from central and eastern chimpanzees about 500,000 years ago and central and eastern chimps divided about 250,000 years ago.

"Even though the chimp genome has been sequenced, it's amazing how little we know about their evolution and the level of variation within chimpanzees," said Przeworski. "These are our nearest relatives, closer to humans than they are to gorillas, yet we know so little about them, and even less about gorillas and orangutans."

The chimpanzee genome differs from the bonobo genome by about 0.3 percent, which is one-fourth the distance between humans and chimps. Yet chimps and bonobos have radically different social systems, cultures, diets and mating systems.

On the other hand, in this study, looking at three "subspecies" of common chimpanzees, "we found significant genetic variation," said Przeworski, "but there's very little detectable difference between the populations in terms of appearance or behavior."

The National Institutes of Health, Alfred P. Sloan Foundation, Burroughs Wellcome Fund and the National Science Foundation funded this study. Additional authors include Nick Patterson and David Reich of the Broad Institute of Harvard and MIT and Anne Stone of Arizona State.

Note: This story has been adapted from a news release issued by University of Chicago Medical Center.

domingo, 15 de abril de 2007

Alumnes de Psicologia de la UdG treballen amb simis a Fundació Mona


Des del passat mes de desembre de 2006, dues alumnes de l´últim curs de la Llicenciatura de Psicologia de la Universitat de Girona, Pilar Berengué i Anna Portell, col·laboren en la recollida de dades pel projecte Interaccions socials entre tres grups de ximpanzés en el CRP de la Fundació Mona.

L´objectiu d´aquest treball de camp és estudiar els processos de ressocialització dels ximpanzés allotjats a Mona, que sovint han estat víctimes de maltractaments. El projecte es va iniciar en el marc del Màster d´Etologia dels Primats de la Universitat de Barcelona, amb qui Fundació Mona col·labora des de 2005.
Gràcies al conveni de pràcticum establert amb la Facultat d´Educació i Psicologia de la Universitat de Girona, l´estudi continuarà aprofundint sobre el comportament social dels grups de ximpanzés, la seva evolució i adaptació

Fuente: Diari de Girona, 4-04-2007

Investigadors de la Universitat Lusófona fan una estada a Fundació Mona

Dos investigadors de la Universitat Lusófona de Lisboa (Portugal) realitzen una estada a Fundació Mona des del present mes de gener fins al proper mes de juny de 2007. Coordinats per la Dra. Augusta Gaspar, professora d’Etologia d’aquesta mateixa universitat, portaran a terme dos interessants treballs de recerca en col·laboració amb Fundació Mona.

Per una banda, Gonçalo Jesús farà un estudi sobre les “expressions facials de sorpresa en ximpanzés”. D’altra banda, Sílvia Rocha el realitzarà sobre “l’enriquiment ambiental com a eina d’atracció social, socialització i reducció de l’estrès en ximpanzés”.

D’aquesta manera, Fundació Mona obre una nova via de col·laboració amb prestigioses universitats i grups de recerca europeus, amb l’objectiu de convertir a Mona en un referent de la primatologia a nivell internacional.

Per a més informació adreçar-se a: recerca@fundacionmona.org

“Investigadores de la Universidade Lusófona realizan una estancia en Fundación Mona”

Dos investigadores de la Universidade Lusófona de Lisboa (Portugal) realizan una estancia en Fundación Mona desde el presente mes de enero hasta el próximo mes de junio de 2007. Coordinados por la Dra. Augusta Gaspar, profesora de etología de esta universidad realizarán dos interesantes proyectos de investigación en colaboración con Fundación Mona.

Por un lado, Gonçalo Jesús llevará a cabo un estudio sobre las “expresiones faciales de sorpresa en chimpancés”. Por otro lado, Sílvia Rocha llevará a cabo un estudio sobre el “enriquecimiento ambiental como herramienta de atracción social, socialización y reducción del estrés en chimpancés”.

De esta manera, Fundación Mona abre una nueva vía de colaboración con prestigiosas universidades y grupos de investigación europeos, con el objetivo de convertir a Mona en un referente de la primatología a nivel internacional.

Para más información dirigirse a: recerca@fundacionmona.org

"Researchers of the University Lusófona make a stay in Mona Foundation"

Two researchers of the University Lusófona of Lisbon (Portugal) carry out a stay in Mona Foundation since the present month of January until the next month of June of 2007. Coordinated by the Dr. Augusta Gaspar, professor of Ethology of this same university, they’ll do two interesting research projects in collaboration with Mona Foundation.
On the one hand, Gonçalo Jesús will make a study about the "facial expressions of surprise in chimpanzees". On the other hand, Sílvia Rocha will carry it out about "the environmental enrichment as a tool of social attraction, socialization and stress reduction in chimpanzees".

In this way, Mona Foundation opens a new way of collaboration with prestigious universities and European groups of research, with the goal to convert Mona in a primatology referent at international level.

For more information: recerca@fundacionmona.org

FUNDACIÓ MONA A CUBA, CONVIDADA A PARTICIPAR EN UN CONGRÉS SOBRE ANTROPOLOGIA


La humanització i deshumanització de ximpanzés que viuen a Fundació Mona ha estat objecte d’interès a Anthropos 2007 (Congrés Iberoamericà d’Antropologia), que amb el lema l’Antropologia davant els reptes del segle XXI es va celebrar durant el 5 i 9 de març a la localitat de l’Havana, Cuba. La Dra. Marina Mosquera, professora i investigadora de l’Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, va ser l’encarregada de presentar en una conferència plenària les diferents investigacions que es desenvolupen a Fundació Mona en col·laboració amb l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), dirigit per Eudald Carbonell.

La conferència impartida, amb el títol “Humanització i deshumanització de ximpanzés en semillibertat: lateralitat manual com a element de rastreig en l’evolució humana” i firmada conjuntament amb la Dra. Mosquera per Miquel Llorente i David Riba, investigadors de l’IPHES i Fundació Mona, va repassar la història i els orígens de Mona i els seus principals projectes de recerca. Finalment va concloure centrant-se en els primers resultats obtinguts en el nostre principal projecte de recerca sobre la lateralització manual dels ximpanzés de Mona, el projecte PANLAT.

De nou, Mona està present en els principals àmbits i cercles científics com a centre de primatologia de referència dins l’àmbit internacional.

Per a més informació: Miquel Llorente, recerca@fundacionmona.org

FUNDACIÓN MONA EN CUBA, INVITADA A PARTICIPAR EN UN CONGRESO SOBRE ANTROPOLOGÍA

La humanización y deshumanización de chimpancés que viven a Fundación Mona ha sido objeto de interés en Anthropos 2007 (Congreso Iberoamericano de Antropología), que con el lema la Antropología ante los retos del siglo XXI se celebró durante el 5 y 9 de marzo en la localidad de la Habana, Cuba. La Dra. Marina Mosquera, profesora e investigadora del Área de Prehistoria de la Universidad Rovira y Virgili de Tarragona, fue la encargada de presentar en una conferencia plenaria las diferentes investigaciones que se desarrollan en Fundación Mona en colaboración con el IPHES (Instituto Catalán de Paleoecología Humana y Evolución Social), dirigido por Eudald Carbonell.

La conferencia impartida, con el título "Humanización y deshumanización de chimpancés en semilibertad: lateralidad manual como elemento de rastreo en la evolución humana" y firmada conjuntamente con la Dra. Mosquera por Miquel Llorente y David Riba, investigadores del IPHES y Fundación Mona, repasó la historia y los orígenes de Mona y sus principales proyectos de investigación. Finalmente concluyó centrándose en los primeros resultados obtenidos en nuestro principal proyecto de investigación sobre la lateralización manual de los chimpancés de Mona, el proyecto PANLAT.

De nuevo, Mona está presente en los principales ámbitos y círculos científicos como centro de primatologia de referencia dentro del ámbito internacional.

Para más información: Miquel Llorente, recerca@fundacionmona.org

MONA FOUNDATION INVITED TO CUBA TO PARTICIPATE IN A CONGRESS ABOUT ANTHROPOLOGY



The humanization and dehumanization of the chimpanzees that live Mona Foundation has been object of interest in Anthropos 2007 (Iberoamerican Congress of Anthropology), with the lemma of Anthropology facing the challenges of the 21st century celebrated during the 5th and 9th of March in La Havana, Cuba. Dr. Marina Mosquera, teacher and researcher of Prehistory Area of Universitat Rovira i Virgili from Tarragona, presented in a full lecture Mona Foundation and the different researchs that develops in collaboration with the IPHES (Catalan Institute of Human Paleo-Ecology and Social Evolution), directed by Eudald Carbonell.



The lecture, with the title "Humanization and dehumanization of chimpanzees in semi-free conditions: manual laterality as an element of tracking in the human evolution" was signed together with Dr. Mosquera by Miquel Llorente and David Riba, researchers of the IPHES and Mona Foundation. The lecture revised the history and the origins of Mona and its main research projects. Finally, it focussed on the first results obtained from the chimpanzees of Mona in our main project of research about the lateralization, in the framework of PANLAT project.


Again, Mona is in the main areas and scientific circles as an international center of reference in primatology.



For further information: Miquel Llorente, recerca@fundacionmona.org

lunes, 9 de abril de 2007

Els orangutans podrien desaparèixer d'aquí a uns 10 anys



Una parella d'orangutans i la seva cria, en una reserva d'animals a Indonèsia. Foto: ARXIU / AP Una parella d'orangutans i la seva cria, en una reserva d'animals a Indonèsia. Foto: ARXIU / AP
EFE
JAKARTA

Les illes de Borneo i Sumatra són l'últim lloc del món on queden orangutans en llibertat, però aquesta espècie es podria extingir d'aquí a 10 anys si continua el ritme actual desaparició, segons els experts.

Les últimes dades aportades pels centres de conservació d'orangutans a Indonèsia indiquen que només queden al país uns 5.000 exemplars de l'espècie de Sumatra i entre 15.000 o 20.000 de la de Borneo. Aquesta xifra és molt inferior als 60.000 que recollia l'últim cens oficial, elaborat a finals dels anys 90.

"Es considera que l'orangutan estarà mort genèticament d'aquí a entre cinc i deu anys. Això significa que no quedaran suficients animals perquè l'espècie sigui viable genèticament", ha explicat Karmele Pla, veterinària espanyola que treballa a Indonèsia en la conservació d'aquests i d'altres primats.

Transcorregut aquest període encara quedaran alguns orangutans però seran "poblacions inviables", es produirà endogàmia, augmentarà la mortaldat i els animals patiran noves malalties que els mataran o que impediran la seva vida en llibertat, ha afegit.

Desforestació per produir biocombustible

Per Pla, la principal amenaça que pateixen avui dia els orangutans és la desforestació (legal i il·legal) per deixar lloc a plantacions destinades a produir oli de palma, que després és utilitzat per fabricar biocombustible, amb una demanda que no fa més que créixer en el primer món.

Cada any cremen a Indonèsia centenars d'hectàrees de bosc tropical per deixar pas a les plantacions de palmeres, cosa que segons Pla està tenint un "efecte devastador" en les poblacions d'orangutans i altres animals, a més de fer el biocombustible més perjudicial per al medi ambient que la gasolina.